dimarts, 17 d’abril de 2012

Dilluns de poble, sopar dels habituals.

Ja torno agafar el ritme de viure al poble, ha estat un hivern llarg i l’estovament de viure a ciutat s’ha fet notar, sembla que soc molt acomodable, doncs, però hi ha coses que tiren fort i cal seguir-les. Avui tocava sopar “de solters” (encara que la majoria no ho som), a casa en Jordi com de costum, l’amanida, el pa amb tomàquet, pernil ibèric, embotit, formatge i unes croquetes que he preparat jo, a partir de pollastre rostit, comprat ja fet i envasat al buit. 
En una paella he preparat un bon sofregit de ceba, en oli i mantega, he afegit un poc de suc del pollastre i un cop reduït farina en abundància, he passat pel pimer el sofregit i els pits de pollastre amb una mica de llet.  Posat de nou a la paella, amb la llet suficient, una bona dosi de paté de jabugo, mes llet, sal, pebre i nou moscada he deixat coure uns pocs minuts i ho he posat a refredar, per modelar les croquetes, simplement passades per pa ratllat, ou batut i de nou pa ratllat, fregides en oli del Bedorc han estat a punt (les han trobat força bones) i el sopar s’ha acabat amb les habituals galetes, xocolata i l’enganyifa habitual del Whisky de l’ampolla negre. Un sopar perfecte, amb els bons vins de sempre.