Masses dies sense dir res, però tinc excusa.

Si, la veritat és que entre vaga i començament de vacances, m’he deixat anar una mica, en realitat dimecres vaig fer sopar al pipa, una sípia amb pèsols, el dijous vaig passar el dia al poble, que ja en tenia ganes i vaig sopar a casa amb en Jordi, un bullit com cal, tassa de brou i col i patata (del bullit) amb botifarra i salsa romesco. El divendres la Teresa va portar pèsols i favetes, que vaig cuinar com de costum, amb ceba i all tendre, un xic de menta i una mica de vi blanc. Les vaig acompanyar amb la resta de botifarres del dijous.

Avui ha estat un matí de compres, encara, per dinar els macarrons habituals i un xic d’aperitiu amb la pizza de l’Arnau, (cosa rara que la pugui tastar, però està molt bona). El sopar ha estat realment cuidat, vaig comprar el divendres, tot treballant, uns calçots en una cooperativa del Baix Penedès, i a més un bon amic del lloc em va regalar un vinet blanc, un Xarel·lo irresistible, vull dir que no pots deixar de beure’l, de segon he preparat una quiche, sofregit de ceba i xampinyons, amb un poc del vi blanc, sal, pebre i nou moscada. Escampada la massa brisa, (comprada feta, que estic de vacances) he posat el sofregit, cecina de vaca de Lleó, formatge emmental abundant i els ous batuts amb una mica de llet.  Ha quedat gloriosa.  Una mica de Camembert al seu punt, ha fet les postres perfectes del àpat i ha lligat de meravella amb el Xarel·lo.  I que més us puc dir, que dormiré fins que no pugui més i hem quedi a punt per uns pocs dies de festa, que espero gaudir a tot cor.