Dilluns, fi de vacances, tot torna a la normalitat.
Com que no hi ha més remei que tornar a la feina, més val que ens posem al dia. Dissabte varem anar d’excursió amb la colla, cap a Vimbodí primer i a dinar a Cal Gayà, a Prenafeta, com fem de tant en tant, ja que s’hi menja molt bé: cargols en salsa (exquisits), escudella i peus de porc a la brasa, amb mongetes i allioli, un àpat de poble com cal. El sopar ràpid, a mig partit (visca el Barça), verdura de bròquil i patata i uns tallets de bacallà fregit. 
El diumenge amb més família a casa, un bon aperitiu i el xai de Pasqua, braons guisats amb carxofes, pèsols i patates i de postres no podia faltar la Mona, per la Gemma. Al vespre sopar a casa la Pilar, per inaugurar el nou espai del celler, força màgic i ben muntat per fer-hi àpats. Tots varem portar coses i a més de la pizza, que vaig fer a la tarda, teníem brandada de bacallà, quiche de porros, ous durs farcits, embotits varis i altres coses per picar. Vi i cava per amanir-ho i una bona xerrada sobre el ben menjar.
Aquest matí, amb el dia encara ennuvolat, però el terra ja sec, he anat a fer el meu cistellet de farigola, ben florida, pel gasto de l’any i encara han caigut alguns espàrrecs de marge i és que amb la humitat de les darreres pluges tot creix a un ritme insòlit i els camps tenen ja el verd de la primavera esclatant de vida. Tornada a Barcelona per la tarda i després d’un bany ritual de sals de l’Himàlaia i brots de farigola fresca, m’he fet una senzilla sopa de pa: un sofregit de ceba, tomata i api, amb un xic de sucre (per matar l’acidesa d’aquests tomàquets fora de temporada i collits verds que trobem al súper), després uns daus de pa de pagès torrat, unes voltes i herbes de Provença i un bon raig d’Oloróso, més l’aigua suficient, tot a bullir mitja hora a foc baix i passat pel pimer. Al plat hi he afegit a bocins un tall de bacallà fregit que va sobrar de disapte, amb dos bons plats d’això i uns bons tragos de vi negre de Garnatxa i Samsó que miraculosament he trobat a la nevera, he estat ben enllestit.
Com que no hi ha més remei que tornar a la feina, més val que ens posem al dia. Dissabte varem anar d’excursió amb la colla, cap a Vimbodí primer i a dinar a Cal Gayà, a Prenafeta, com fem de tant en tant, ja que s’hi menja molt bé: cargols en salsa (exquisits), escudella i peus de porc a la brasa, amb mongetes i allioli, un àpat de poble com cal. El sopar ràpid, a mig partit (visca el Barça), verdura de bròquil i patata i uns tallets de bacallà fregit. 
El diumenge amb més família a casa, un bon aperitiu i el xai de Pasqua, braons guisats amb carxofes, pèsols i patates i de postres no podia faltar la Mona, per la Gemma. Al vespre sopar a casa la Pilar, per inaugurar el nou espai del celler, força màgic i ben muntat per fer-hi àpats. Tots varem portar coses i a més de la pizza, que vaig fer a la tarda, teníem brandada de bacallà, quiche de porros, ous durs farcits, embotits varis i altres coses per picar. Vi i cava per amanir-ho i una bona xerrada sobre el ben menjar.
Aquest matí, amb el dia encara ennuvolat, però el terra ja sec, he anat a fer el meu cistellet de farigola, ben florida, pel gasto de l’any i encara han caigut alguns espàrrecs de marge i és que amb la humitat de les darreres pluges tot creix a un ritme insòlit i els camps tenen ja el verd de la primavera esclatant de vida. Tornada a Barcelona per la tarda i després d’un bany ritual de sals de l’Himàlaia i brots de farigola fresca, m’he fet una senzilla sopa de pa: un sofregit de ceba, tomata i api, amb un xic de sucre (per matar l’acidesa d’aquests tomàquets fora de temporada i collits verds que trobem al súper), després uns daus de pa de pagès torrat, unes voltes i herbes de Provença i un bon raig d’Oloróso, més l’aigua suficient, tot a bullir mitja hora a foc baix i passat pel pimer. Al plat hi he afegit a bocins un tall de bacallà fregit que va sobrar de disapte, amb dos bons plats d’això i uns bons tragos de vi negre de Garnatxa i Samsó que miraculosament he trobat a la nevera, he estat ben enllestit. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada