dissabte, 7 d’abril de 2012

Divendres Sant, un bon moment de tornar al blog.



Ja sé que us he tingut sense noticies uns dies, diré simplement que estava de vacances, però del tot, en realitat tampoc m’he matat massa en el que menjava i no ha estat d’interès general explicar-ho. Avui, si que he començat el dia amb bons auspicis gastronòmics i ja que la pluja ho ha permès he anat a collir una mica de farigola (de Divendres sant, com cal) però era massa mullada per fer una collita seria, per guardar, diumenge o dilluns si tot es més sec ja veurem.  També hem collit alguns espàrrecs, que ara estant en ple apogeu.  Aquest any he fet cas de la Iolanda i he fet arròs de bacallà, en lloc del tradicional amb pèsols i carxofes.  Un aperitiu amb montaditos i l’arròs ha estat perfecta. L’arròs, pels col·leccionistes de receptes: En l’oli posat a la cassola, un parell d’alls sencers, que un cop ben rossos han anat al morter amb un poc de sal i safrà, per afegir en arrencar el bull.  En el mateix oli un sofregit de ceba, pebrot verd, nyora remullada, al cap d’una estona trossos de bacallà remullat, tallats petits, amb l’idea de que es desfessin, finalment aigua, pebre vermell, la picada, bròquil, carxofes, tot tallat a bona mida i en bullir, l’arròs.  De bon matí havia posat a coure uns cigronets de l’Anoia (remullats com cal), amb una ganya de bacallà, i que han acabat a la cassola amb el seu suc de cocció, com també he posat, cap el final un bon tac de bacallà remullat per persona, que era plat únic.
A la tarda uns vins a casa en Marc i la Iolanda, amb en Joan, la Rosa Maria i la Teresa, han posat una mica de color al dia i el sopar, a casa, ha estat de restes: Verdura del brou saltejada amb alls, que va sobrar del sopat de ahir nit, bacallà esqueixat amb ceba tendre i tàperes en vinagre, pa amb tomàquet, croquetes varies que tenia congelades, “picadillo” de carn del brou amb sofregit d’alls, xampinyons, tomàquet, vi blanc i un poc de curry. En fi un sopar agraït que he acompanyat amb un negre de Garnatxa i Syrah, fet a Tarragona, que ha resultat força agradable.