Dimarts, molt Barça i poca feina per sopar.
He preferit veure primer el partit i sopar després, he anat a La Llibertaria, del carrer Tallers (el nou local que ocupa el lloc del Groucho), un bon lloc, he acompanyat les habituals parides arbitrals amb unes cerveses i una ensaladilla, però no hi tenen res a fer, Sant Messi és allà per posar les coses al seu lloc i el jovent no vegis..., Visca el Barça!!!!!!. 
He començat el sopar amb una tassa de brou (que vaig fer ahir), amb l’afegit de parmesà i una culleradeta de Oloroso. De segon una panada (petita, individual, seguin els conceptes sobre el tema de l’Alvaro Cunqueiro, que defensava les panades individuals, per gaudir plenament del aroma en obrir-les), el farciment era el sobrant de fer els canelons de vieira, un sofregit de ceba, pebrot verd, espàrrecs verds, una picada d’all i safrà i vi blanc per ajudar a coure tot plegat. Després he menjat una mica de galta de vedella (comprada dissabte al meu proveïdor habitual de la Boqueria), la vaig cuinar ahir, amb un sofregit de ceba i porro, conyac tipus francès, vi blanc, herbes de Provença, escalunyes sencveres, sal i pebre. Ben senzill però gustós i melosa la carn a morir. Un vi de Toro, de baix preu, que compro a una botiga del barri i que no està gens malament m’ha servit per acompanyar el sopar i tirar avall el tros de Brie de Meux que he menjat de postres.
He preferit veure primer el partit i sopar després, he anat a La Llibertaria, del carrer Tallers (el nou local que ocupa el lloc del Groucho), un bon lloc, he acompanyat les habituals parides arbitrals amb unes cerveses i una ensaladilla, però no hi tenen res a fer, Sant Messi és allà per posar les coses al seu lloc i el jovent no vegis..., Visca el Barça!!!!!!. 
He començat el sopar amb una tassa de brou (que vaig fer ahir), amb l’afegit de parmesà i una culleradeta de Oloroso. De segon una panada (petita, individual, seguin els conceptes sobre el tema de l’Alvaro Cunqueiro, que defensava les panades individuals, per gaudir plenament del aroma en obrir-les), el farciment era el sobrant de fer els canelons de vieira, un sofregit de ceba, pebrot verd, espàrrecs verds, una picada d’all i safrà i vi blanc per ajudar a coure tot plegat. Després he menjat una mica de galta de vedella (comprada dissabte al meu proveïdor habitual de la Boqueria), la vaig cuinar ahir, amb un sofregit de ceba i porro, conyac tipus francès, vi blanc, herbes de Provença, escalunyes sencveres, sal i pebre. Ben senzill però gustós i melosa la carn a morir. Un vi de Toro, de baix preu, que compro a una botiga del barri i que no està gens malament m’ha servit per acompanyar el sopar i tirar avall el tros de Brie de Meux que he menjat de postres. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada