Més tranquil avui, m’he enredat a fer sopar.
Be, més que fer sopar, ha estat un reciclatge de materials que hi havia a la nevera, el brou abundant, amb algunes patates, que va sobrar del suquet de peix (el tall ens el varem cruspir tot, sinó hagués posat la carn sense espines al plat) l’he posat a bullir amb afegit d’aigua i sal per coure un arròs sec (en realitat cremós), les patates que he separat al principi, les he afegit quan l’arròs era cuit. És el clàssic “arròs a banda”, que des de sempre acompanya el suquet i s’acostumava a servir de segon plat.
De segon he tirat de carn del brou, garró de bou en concret. He preparat un sofregit que he començat amb ceba i pastanaga, amb l’oli habitual, a mig fer he afegit all, pebrot verd i pebrot vermell, totes les verdures trinxades fines. L’he condimentat amb sal, pebre, herbes de Provença, licor de canyella xinès i un bon raig de vi negre. L’he deixat fer una bona estona abans d’afegir la carn trinxada no massa fina, unes voltes i un xic de farina deixatada amb aigua, no amb l’idea de fer una salsa, sinó de lligar el conjunt. He escampat massa de pa (que he descongelat abans) amb ajut de farina i un corró de pastisser deixant-la ben fina, he omplert la meitat de la massa amb la carn preparada, he doblegat la massa per tal de cobrir la carn i he fet el bordó a les vores i les dues xemeneies, per deixar sortir el vapor en coure i l’he pintada amb oli d’oliva. Un xic més de mitja hora al forn i la panada era llesta per dur a taula. El vi que m’acompanya’t tota l’estona de cuinar (sinó, era impossible) i el sopar, ha estat un vi de la D.O. Catalunya, un negre simplement, del 2011, no expliquen les varietats (com fan a França) però si diuen que està fet a les vessants de la muntanya de Montserrat, és un vi de baix preu, honest, correcte i agradable que es deixa beure com si res (la darrera copa la tinc aquí al costat i acabo de fer un glop), que costa desar l’ampolla i anar a dormir.
Be, més que fer sopar, ha estat un reciclatge de materials que hi havia a la nevera, el brou abundant, amb algunes patates, que va sobrar del suquet de peix (el tall ens el varem cruspir tot, sinó hagués posat la carn sense espines al plat) l’he posat a bullir amb afegit d’aigua i sal per coure un arròs sec (en realitat cremós), les patates que he separat al principi, les he afegit quan l’arròs era cuit. És el clàssic “arròs a banda”, que des de sempre acompanya el suquet i s’acostumava a servir de segon plat.
De segon he tirat de carn del brou, garró de bou en concret. He preparat un sofregit que he començat amb ceba i pastanaga, amb l’oli habitual, a mig fer he afegit all, pebrot verd i pebrot vermell, totes les verdures trinxades fines. L’he condimentat amb sal, pebre, herbes de Provença, licor de canyella xinès i un bon raig de vi negre. L’he deixat fer una bona estona abans d’afegir la carn trinxada no massa fina, unes voltes i un xic de farina deixatada amb aigua, no amb l’idea de fer una salsa, sinó de lligar el conjunt. He escampat massa de pa (que he descongelat abans) amb ajut de farina i un corró de pastisser deixant-la ben fina, he omplert la meitat de la massa amb la carn preparada, he doblegat la massa per tal de cobrir la carn i he fet el bordó a les vores i les dues xemeneies, per deixar sortir el vapor en coure i l’he pintada amb oli d’oliva. Un xic més de mitja hora al forn i la panada era llesta per dur a taula. El vi que m’acompanya’t tota l’estona de cuinar (sinó, era impossible) i el sopar, ha estat un vi de la D.O. Catalunya, un negre simplement, del 2011, no expliquen les varietats (com fan a França) però si diuen que està fet a les vessants de la muntanya de Montserrat, és un vi de baix preu, honest, correcte i agradable que es deixa beure com si res (la darrera copa la tinc aquí al costat i acabo de fer un glop), que costa desar l’ampolla i anar a dormir. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada