Dissabte, el tradicional sopar Delikatessen.
El grup d’habituals anònims reconeguts, ens varem trobar ahir nit per celebrar el sopar anyal. Després d’unes Guinness, en honor de Sant Patrici, patró d’Irlanda, varem atacar el primer plat: Vol au vent de Llamàntol al Calvados, acompanyat de Champagne, varem continuar amb el Caneló de Vieires en Sopa de Pèsols, maridat amb un Torrontés de Cafayate, de vinyes dels Andes (unes de les més altes del mon, 1750 m. Sobre el nivell del mar). El plat central del menú un Faisà al Conyac amb Tòfones el varem acompanyar amb un negre Penedès del 2006, que entre altres varietats en porta una de recuperada: el Caladoc, es un vi de que m’encanta. Tot continuant va venir el Brie de Meaux amb un Rioja reserva del 2001, i a continuació el tiramisú amb moscatell de Setúbal. Els cafès de rigor i l’inevitable Jamesson amb gel, per tancar el sant Patrici. Demà si tinc més temps us posaré alguna de les receptes del sopar
El grup d’habituals anònims reconeguts, ens varem trobar ahir nit per celebrar el sopar anyal. Després d’unes Guinness, en honor de Sant Patrici, patró d’Irlanda, varem atacar el primer plat: Vol au vent de Llamàntol al Calvados, acompanyat de Champagne, varem continuar amb el Caneló de Vieires en Sopa de Pèsols, maridat amb un Torrontés de Cafayate, de vinyes dels Andes (unes de les més altes del mon, 1750 m. Sobre el nivell del mar). El plat central del menú un Faisà al Conyac amb Tòfones el varem acompanyar amb un negre Penedès del 2006, que entre altres varietats en porta una de recuperada: el Caladoc, es un vi de que m’encanta. Tot continuant va venir el Brie de Meaux amb un Rioja reserva del 2001, i a continuació el tiramisú amb moscatell de Setúbal. Els cafès de rigor i l’inevitable Jamesson amb gel, per tancar el sant Patrici. Demà si tinc més temps us posaré alguna de les receptes del sopar 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada