dilluns, 5 de març de 2012

Feia temps que no mirava l’Amades, sopar molt simple.

Doncs si, a més resulta que avui és Sant Virgili, nascut al cor de la Provença, a la ciutat d’Arlés, els formatgers i mantegaires de muntanya, del Pirineu, s’hi encomanaven per tal que els seus productes anessin per bon camí.  Els dies continuen solejats, les nit i matinades encara fresques i sobretot no plou, la cosa comença a ser alarmant, que aviat farà falta aigua abundant per a l’esclat primaveral i amb aquesta sequera moltes varietats vegetals aniran maldades.
Havia dinat fort avui (escudella barrejada i peus de porc) i el sopar he preferit que fos lleuger, un entrepà, ¿endevineu de què?...es dilluns..., he torrat dues llesques de pa de pagès de la mida adequada, per una sola banda, per la banda no torrada he untat una amb oli i mostassa (de la marron) i l’altre ben coberta de maionesa, al damunt de la qual he posat ceba tendra crua, trinxada fina, per sobre unes bones rodanxes de tomàquet i al damunt l’hamburguesa, que he fregit a la paella antiadherent amb poc oli, en la mateixa paella he fregit una mica més de ceba tendra trinxada i l’he posat damunt l’hamburguesa. Ha quedat un senyor entrepà, com cal.  Per beure he continuat amb el Bordeus d’ahir.