Ahir a la tarda varem anar cap a Granollers on es celebrava la trobada anual de l’Associació Catalana d’Enòlegs, a mi amb tocava preparar el còctel de benvinguda, pels assistents al acte. Al tal fi vaig oferir-los una creació pròpia anomenada DRY MOSCAT: en una copa flauta es posen una mica de pell de taronja i tres panses, es fa una barreja amb una part d’Amaro italià i dues parts de Tarragona Vell, amb la que s’omple aproximadament un terç de la copa, al moment de servir s’acaba d’omplir la copa amb Muscat de Frontignan sec, densament aromàtic i ben gelat. (les proporcions generals serien doncs 1-2-6 parts). El cas és que en vaig preparar més de cent i majoritàriament va agradar al públic. (empro la paraula “moscat” perquè així he vist escrit el nom d’aquest raïm en un llibre català del segle XVII)
Després, ja assentats, a taula es varen entregar els habituals premis a enòlegs que han destacat per diversos conceptes i es costum que en proclamar-se el guanyador de cada categoria els cambrers serveixen algun vi o cava elaborat per ell, i amb el sopar es serveixen vins dels finalistes, una de les coses destacables d’aquests sopars es la gran quantitat de vins que un acaba tastant. El menjar no va estar malament: Suprema de dorada amb oli de festucs, Filet de vedella al Cafè de Paris i Pastis de raïm amb sorbet i trufa de moscatell, però gairebé es va perdre entre els sis o set caves distints i els tres o quatre vins, que teníem a taula i per acabar-ho de rematar una desfilada de vins dolços, aiguardents i brandis de alta qualitat e inabastables en la totalitat per una sola persona. En fi una experiència magnífica. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada