Soc conscient que els darrers dies, per un blog que cal explicar sopars, no ho porto massa bé, avui tampoc, es el que hi ha. Barça al Pipa, no volia mirar gaire el partit, per que l’intuïa difícil, i ho ha estat, de tota manera el final ha sigut de gloria. Com sempre hi havia quelcom per picar, en Manel ha portat una quiche de les seves, i l’Anna un pastis de formatge realment al·lucinant, de la beguda ni en parlo (vi, cava, whisky) per cert que el cava l’ha portat en Manel i era dels pocs que jo puc beure sense problemes, cosa que no passa sovint.
Després, la ronda habitual: l’Ascensor, les cambreres de l’Angel: la Susana,l’Aude, com de costum magnífiques. Passada pel Ginger, l’hora dels cubates, que es dissabte, lleugera commoció amb l’aparició d’en Guille, els fantasmes del passat que en dic jo, però m’agrada’t veure’l. De tornada a casa, la darrera cervesa al Groucho, també m’alegra’t saludar en Julio i es que : que es la vida sense amics?, potser es possible per a molta gent, però no per a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada