diumenge, 23 de gener de 2011

Mes sobre sant Vicenç i sopar lleuger.


Tal com deia ahir hi ha dades ben curioses sobre el patró dels vinaters, diu la llegenda que a partir d’un poc de vi mediocre podia fer el miracle d’omplir una portadora o una bota del millor vi, inclòs mistela i vi ranci.  I diuen les males llengües que alguns taverners, imitaven el sant i aconseguien vendre molt mes vi, que no pas compraven, això si no era en absolut tan bo.  També recomanen resar al sant en el seu dia, per tal que el vi no ens faci mal per molt que en beguem, ja ho sabeu i que no pari el porró.
Després del habitual dinar de diumenge, l’arròs i demés, calia un sopar d’una certa lleugeresa i he posat a ofegar en una olla, amb oli, ceba trinxada grollera i una mica de tomàquet sec (sense remullar), després he afegit api i una bona porció de carabassa de rebequet, tot trossejat i un poc de vi blanc.   Mes tard  una culleradeta de tandori, aigua, sal i patates trossejades, amb mitja hora de bullir ho he triturat tot amb el pimer i cap a taula. De segon m’he fet una truita d’all i julivert, simplement cal batre els ous amb sal, pebre negre, all i julivert trinxats molt fins i fer la truita a la francesa, ho he acompanyat amb pa amb tomàquet i per beure un “blanc de noirs” fet al Penedès, al celler d’uns amics que era força agradable i afruitat.