De bon mati el sol i la boira jugaven a empaitar-se entre les vinyes, al final la boira quasi ha marxat i el sol ha anat escalfant el dia. Dia de força feina i plegar tard, en arribar a casa em venia de gust seure al sofà i llegir una estona (ara estic amb una novel·la negra sueca, que no es del que us penseu, que per lo vist tothom està publicant novel·les sueques d’aquest tipus des de l’èxit de la trilogia. Una ullada als sants del dia, em quedo amb el que no es sant: segons conyeta popular avui celebra la seva festa el porquet de sant Antoni, que, segons també el dir de la gent, es realment a qui veneren els cansaladers.
Amb tot això el sopar tenia que ser senzill i ràpid, verdura de bleda i patata, bullides en aigua i sal, amb el suc de cocció m’he escaldat una sopa tot posant al plat llesquetes fines de pa sec, ruixades amb oli, amb unes tires de pernil curat i empolsinades amb pebre vermell i formatge parmesà, cal tirar el brou bullint i tapar-ho amb un plat fins al moment de menjar-ho. Per amanir la verdura he fregit bocins de cansalada i de “morcilla achorizada” de Jaen. De tall una mica de fetge de cabrit amb all i julivert que la Teresa ja s’ha pres per costum setmanal. El vi negre de Toro, que voleu: estava d’oferta i en vaig comprar algunes ampolles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada