dissabte, 8 de gener de 2011

Matí d’aire pur, al poble, nit de bars a BCN, per variar.


M’agrada’t anar al matí amb la Gemma, al Bedorc, tenia que recollir algunes coses de casa i cobrar la loteria de l’Associació de Veïns (un pessiguet en realitat). Hem dinat al Cafè, amb en Jordi i he pogut saludar uns quants amics, que no veia des feia dies,  M’he adonat de lo molt que trobo a faltar estar allà.
Per sopar, verdura de patata i mongeta, que ha fet la Teresa, hi he fregit uns talls de cansalada curada al pebre negre, per amanir i de segon unes petxines, ja us vaig explicar que a casa aprofitem les conxes de les “vieires” per reomplir-les de pasta de croqueta i gratinar-les.  De postres un variat de formatges, que ha acabat sent força esplèndid amb els sobrants dels àpats d’aquests dies i per beure he obert una ampolla de Ribera (del que l’hi regalen a la meva sogra) i que també he emprat per cuinar el dinar de demà .  He sortit a donar un tomb, de primer al Ginger i després al Ascensor , amb en Genaro que no veia feia temps i que s’ha posat poètic i ha començat a parlat del mite (de pel·lícula americana) del que està sol a la barra amb la seva copa i veu aparèixer la musa de la seva vida.  Ho ha deixat córrer, per que d’ençà que ho ha dit, han començat a saludar-me unes quantes noies, que coneixia, la Leire per exemple, (i altres que no, que n’hi ha que s’apunten a tot).  En el fons crec que s’ha quedat un xic frustrat, ho sento, no es culpa meva.