Avui hi ha hagut sol majoritàriament, l’alternança habitual. He aprofitat per dormir i descansar, llegir, fer el puzle de 1000 peces de la Gemma, en fi per gandulejar una mica, ja que es el darrer dia de vacances, per ara. També he rellegit les dades del llibre d’Alice Feiring sobre el Champagne, tan sols un reduït grup de petits productors ho fan amb agricultura ecològica o biodinàmica, pobre Dom Perignon. El dinar ha estat lleuger, amanida i cabrit arrebossat.
Per sopar he preparat una crema de coliflor: sofregit de ceba, api, porro i concentrat de tomàquet amb un poc de vi blanc. Coliflor i una mica de patata amb l’aigua corresponent, aromes: sajolida, orenga, cúrcuma, celiandre, macis. Mitja hora de cocció i passat pel pimer, servida amb daus de pa fregit. De segon un entrepà de baguet amb pa amb tomàquet i truita a la francesa, que fa dies que no en menjo. Torrons i per beure un negre de La Mancha, que he comprat aquesta tarda al Corte Inglés, un ull de llebre, segons consta a la etiqueta amb medalla de plata al concurs de Brussel·les del 2010, estava be, però el que no m’ha semblat normal es el preu: no arribava als 2 euros, alguna cosa hi ha que no funciona al mon del vi i no sembla que auguri res de bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada