dimarts, 11 de gener de 2011

Sant Gem, advocat de la gana.

Llegia l’Amades com de costum,  i m’he trobat que avui 10 de Gener era Sant Gem, que havia estat patró, fa molt temps, dels forners i segons explica en el costumari era venerat a l’església del Pi i se’l tenia per advocat per fer venir gana i a tal fi es feien les almoines (be alguns ho feien en sentit contrari: per no tenir-ne tanta), m’ha semblat un sant fet a la meva mida, que toco sovint aquests temes.  Per si algú en dubte transcric textual el text que diu:”Es molt possible que la advocació de la gana prengués origen de la circumstància d’haver estat Sant Gem forner i d’esser el nostre pa de cada dia base de l’aliment a casa nostra,...”.
Per sopar he preparat una crema a base de sofregit de ceba i pastanaga en oli, desprès patates, aigua i unes rodanxes de “morcilla achorizada”, de Jaen, que compro en una botiga prop de casa.  Ben bullit amb la seva sal i passat pel pimer.  Com a tall he menjat uns canelons que van sobrar d’ahir i que seguien sent molt bons, amb torrons i vi de Toro (que compro a la mateixa botiga que la morcilla) he tingut la cosa enllestida.   El que no em puc treure del cap es el que explica en parlar de les almoines a Sant Gem: pel que sembla per que el sant fos efectiu les monedes tenien que ser netes, polides i ben encunyades, els sagristans de la parròquia que recollien les monedes impecables i ben conservades, les revenien als feligresos pel doble del seu valor, es obvi que lo de la Banca Vaticana devia néixer aquí.