El mati era força ennuvolat i gris, en passar pel camí rural de sempre, per anar a treballar m’he adonat que feia dies que no veia les vinyes, era com si les hagués trobat a faltar, sense adonar-me. Els colors eren completament hivernals, uns pocs verds esmorteïts i foscos, predomini dels marrons i negres, els sarments encara no podats apareixien perfectament nets de fulles, com llargs i nerviüts dits, la natura segueix el seu cicle, encara que jo no hi sigui. Al vespre en tornar a casa un e-mail dels premis Gourmand m’indicava que el CUINA CATALANA AMB LA QUITXALLA, era el guanyador en català i havia estat escollit per anar a la final de Paris a competir amb llibres de tot el mon, en l’apartat: Best Children and Family Cookbook. M’he quedat ben content, encara que ja em va passar el mateix amb el Cuina Catalana de Veritat.
Per sopar he seguit amb la mania dels reciclatges: he estes una capa de puré de patates (de cap d’any) en una safata de forn i al damunt he posat lacón (ídem) trinxat menut, amanit amb pebre vermell i oli, per sobre un altre capa de puré i formatge ratllat per gratinar-ho. De segon hi havia hamburguesa i a mi hi ha dies que no m’entra, l’he reconvertit en unes mandonguilles, que he fregit amb oli en una paella, un cop rosses, un poc de cebollí xinès (es diferent del nostre) i una culleradeta de Tandori, amb un bon raig d’oloroso sec, cocció rapida i gairebé reducció total del suc i cap a taula. Una mica de formatge i el manxego negre d’ahir m’han ajudat a escriure tot això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada