Avui darrer dia d’estiu, la calor s’ha fet notar, com volen acomiadar-se, i tan de bo sigui així, que ja toca una mica de fresca. M’ha vingut de gust donar un tomb pel poble i en tornar, m’he preparat un sopar encara estiuenc. Mentre em prenia una copa de mistela de xardonay, fresqueta, amb unes avellanes torrades, d’aperitiu, he anat descongelant la resta de la crema de porro de l’altre dia, deixant-la però un xic freda, i l’he menjat acompanyada de daus de pa fregit.
De segon m’he preparat una truita, tot posant a ofegar ceba tallada a tires fines en una paella amb oli, un cop ben transparent i un xic daurada, he afegit tomàquet madur, pelat i sense llavors, tallat a trossos no massa petits, una fulla d’alfàbrega fresca i un bon brot de julivert, tot trinxat finament , un grapat de pinyons, sal i pebre negre (que ajuda a pair) i ho he deixat fer una estona no massa llarga per tal que el tomàquet encara quedés un poc consistent, he barrejat el sofregit amb els ous batuts i he fet una truita plana un xic crueta, com a mi m’agrada, que he acompanyat amb una llesca de pa torrat amb oli i sal. Amb un parell de copes de xarel•lo fresquet, he arrodonit el sopar, ara a llegir una estona i a la nona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada