dijous, 9 de setembre de 2010

De la cuina ancestral i l'entrepà

Ja se que no es massa correcte, que el segon dia que un escriu en un blog, amb la intenció d’explicar el que s’ha menjat per sopar, es reconegui que ha estat un entrepà. Puntualitzem: en primer lloc si a un l’hi agrada menjar no es prepara un entrepà qualsevol, al final de tot l’explicaré. En segon lloc el motiu per fer-ho ha estat seriós : volia seguir llegint un llibre entranyable que tinc a les mans, que explica la vida i el tarannà de l’avia Ramona, de l’Hostal Jaumet de Torà. Vaig conèixer aquesta dona admirable fa forces anys, i vaig tenir el plaer de tastar els seus plats, amb motiu de anar a aquest poble amb en Pep Salsetes, convidats per l’Ajuntament a fer-hi una xerrada sobre la cuina i el vi a Catalunya. Plats autèntics, nascuts de la terra sense embuts, del producte i la saviesa femenina, si l’avia Ramona hagués estat a França en lloc de Catalunya l’hi haurien dit “Mère Ramona” i hagués engruixit el capítol de les grans “ Mêres “ cuineres de França. El mes emocionant d’aquest llibre es que la seva autora, Antonieta Zaccarelli, procedent de una cultura ben diferent de la nostra (Xile) ha sabut entendre, millor que molta gent d’aquí, el que es la cuina d’aquest Pais, les seves implicacions històriques, sociològiques i fins i tot màgiques i ancestrals, vagi per davant la meva sincera felicitació en la seguritat de que l’avia Ramona ens somriu des de les altures (dissortadament va finir com explica la seva família en el pròleg, el dia de la seva onomàstica, 31 d’agost de 2009 Sant Ramon del Portell, en complir 90 anys, sense haver vist el llibre publicat).
El fet de necessitar un entrepà per llegir es obvi, amb una ma (neta) s’aguanta el llibre i amb l’altra ma (que acaba embrutant-se) el entrepà. He començat triant dos bones llesques de pa de pagès correlatives, les he obert com un llibre i en una he posat unes bones rodelles de bisbe (bull negre) al damunt unes llesquetes de formatge (emmental) i al damunt ceba a tires ben enrossida a la paella (ho podeu fer directament a la planxa) amb oli. He tancat l’entrepà i l’he posat a la planxa doble (escalfor a dalt i baix), ben untada amb l’oli de fregir la ceba i un xic mes. Quan ha estat ben daurat de tots cantons l’he tallat en quatre bocins tot fent una creu i l’he posat al plat, el vi al costat, i a seguir llegint les histories de l’avia Ramona i l’Antonieta Zaccarelli.