dissabte, 11 de setembre del 2010

Per fi divendres?

Aquesta setmana la verema ha entrat de ple i la feina ha estat feixuga, pot semblar que en arribar el divendres , iniciaríem un descans, però no, quan cal collir la gent que verema no te festes, el raïm no espera i cal collir-lo al punt, per preservar la qualitat del vi.
Donat que la meva feina es un xic paral•lela a la dels veremadors, tinc un cert marge de maniobra i demà en principi, no estaré en temes vínics. Això no vol dir que pugui gaudir de descans: demà 11 de Setembre, diada nacional de Catalunya hi ha un bon grapat de gent d’aquest poble nostre ( El Bedorc, Piera, Anoia) que tenen el bon costum de pujar a la muntanya de davant del poble (el Figuerot) i renovar la bandera del nostre País. Puntualment cada 11 de Setembre, a les 11 del matí, es surt de la plaça del poble i a peu es puja fins al lloc. Quan arriben a dalt, servidor que s’ha llevat abans, ja els te preparat un bon taulell amb l’esmorzar, que es cruspeixen amb devoció, desprès dels habituals cerimonials i i càntics. Com podeu veure de repòs i festa no gaire.
Amb tot aquest panorama he optat per un sopar senzill, de primer he pres un bol d’escudella del altre dia (us l’imagineu covada i pastosa oi!, doncs no, cal separar líquid i sòlid abans de posar-la a la nevera), i desprès he preparat un platet una mica oblidat de quan era petit. es curiós que a vegades ens oblidem durant anys de plats que han estat de consum habitual i tot d’una els recuperem amb gran delit. Es tracta dels OUS REMENATS AMB TOMÀQUET. Son un plat senzill, cal posar, en una paella, un bon raig d’oli d’oliva i posar a sofregir, a foc lent, tomàquet pelat, sense llavors i ben trinxat. Quan sia un poc fet, hi hem d’afegir alfàbrega fresca trinxada i deixar-ho fer una estona encara. Amb el sofregit ben caramel•litzat, cal posar els ous debatuts amb un xic de llet, sal i pebre. Amb el foc sempre baix, cal que remenem sens treva, hem d’aconseguir una crema untosa (si cal retirarem l’atuell del foc per aconseguir-ho, jo acostumo a emprar una cassoleta de terrissa). Ben homogènia i lligada la preparació cal posar-la a taula amb unes torrades. El tema del vi per acompanyar-ho, en aquest cas podria ser tema de controvèrsia, recomanació: beveu-hi un vi que us agradi.