Avui mentre em prenia un vi blanc fresquet a la balconada, al darrer moment el sol de posta, sorgint per una escletxa dels núvols, ha tenyit d’or vell els pàmpols de les vinyes d’enfront, com una visualització de que la tardor comença avui. El vi, els bolets, la caça i també les castanyes i les carabasses, configuren la gran simfonia gastronòmica de la tardor. El vi, en la meva copa, també s’ha il•luminat amb reflexos rogencs, de tardor i m’ha semblat que recitava Verlaine, amb veu apagada: “Els llargs sospirs dels violins de la tardor....”.
Avui teníem sopar sorpresa per la Olga, que es el seu aniversari. L’hem preparat a casa la Pilar i tothom ha portat menjar i beure. Jo a mes d’embotits i xarel•lo he preparat una truita especial, que fos un xic de tardor. En una paella he ofegat, en oli, ceba abundant tallada a tires fines i uns ceps secs reduïts a fina pols amb la picadora elèctrica, al poc he posat vi ranci, que s’anés fent tot a foc lent . En una olla he posat a bullir amb aigua i sal patates tallades a lamines fines, uns pocs minuts, que quedessin just cuites. Amb el sofregit a punt he afegit botifarra negre a bocins petits i les patates i ho he deixat un parell de minuts al foc per conjuminar els sabors. He barrejat el preparat amb els ous ja batuts amb sal i pebre i he cuit una truita rodona i gruixuda. Amb vins del lloc i cava hem amanit l’àpat i l’alegria de la festa. Per molts anys, Olga, ho puguem fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada