Repassant l'entrada d’ahir, m’he adonat que en citar únicament el tomàquet i l’alfàbrega, algú em cridaria l’atenció, per que es obvi que a l’estiu hi ha molts altres productes de temporada. Certament que es així, però per a mi aquests dos tenen el mateix sentit que la magdalena proustiana, son símbol i record. Tornant-hi a pensar me’n ha vingut al cap, un altre producte, que també pot figurar-hi al costat amb tota raó: el préssec, aquell gairebé desaparegut préssec de vinya, altament aromàtic, que com moltes coses de l'estiu, te una curta temporada. Encara n’aconsegueixo per la zona i quan porto dos o tres dies menjant-ne i el seu sabor ja m’ha omplert fins l’últim racó, acostumo a preparar-lo tallant-lo a daus i deixant-lo macerar unes hores amb sucre moreno i unes fulles de menta trinxades, posat a la nevera i remenant-lo sovint. Moments abans de servir-lo el poso en copes i el rego fins a cobrir amb un vi blanc afruitat i ben fred. Si teniu ocasió de preparar-lo ja m’ho direu (si no trobeu préssec de vinya escolliu-ne algun que sigui forca aromàtic.)
Com que he fet dinar complert i abundant, m’ha vingut de gust un sopar lleuger i m’he preparat unes llesques de pa torrat, sucades amb pa amb tomàquet, oli d’oliva i sal, per menjar-m’hi una truita d’all i julivert. Aquesta senzilla truita la preparaven sovint a casa, i es un perfecte substitut de la truita d’alls tendres, quan no n’és temporada. He trinxat finament all i julivert abundant i un cop ben batuts els ous amb sal i pebre, ho he barrejat tot. Amb la paella calenta i oli d’oliva he fet la truita a la francesa deixant-la com a mi m’agrada, sucosa (en aquest tema els gustos son dispars, ja ho se, de tota manera la truita deu quedar bona mes feta, per a qui els agradi així). Com que m’ha semblat que la fortor de l’all malmetria la majoria de vins he optat per beure-hi una cervesa artesanal, feta per aquí la vora, que fa uns dies varen portar-me uns amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada