dissabte, 18 de setembre del 2010

Després de la pluja

Després de la moguda i mullada, ahir a BCN, avui de nou la tranquil•litat del poble, les restes de l’aiguat d’ahir encara presents per arreu (els meteoròlegs locals habituals m’han dit que van caure mes de 100 litres). Havent dinat m’ha vingut a veure en Xavi i a instancia seva hem anat al bosc una estona per si hi havia algun pebràs despistat. Doncs si que els vist i un tou, dissortadament podrits i florits, hi hem anat massa tard, en fi caldrà esperar la propera lluna. Amb l’aigua que ha caigut la cosa promet força, però he tingut que plantejar un sopar sense bolets.
Com que venia la família he fet sopar acurat, de primer una crema de porros: en una olla ofego ceba i porro trinxats, a foc baix amb l’olla tapada, un cop tous afegeixo vi blanc i conyac, i els deixo fer una estona mes abans de posar-hi patata pelada i trossejada. Afegeixo aigua, sal i pebre i ho deixo bullir mitja hora, al cap d’una estoneta ho trituro amb el minipimer i ja està enllestida a punt de servir amb daus de pa fregit. El segon l’he preparat al moment, en un wok, amb oli d’oliva i un raig d’oli de sèsam he saltejat a foc viu sípia tallada a tires fines, dues o tres voltes i he afegit la part verda dels porros tallada també a tires al biaix, uns espàrrecs verds tallats també al biaix, així com unes tiretes de gingebre fresc i una empolsinada de “garam massala” (condiment tipus curri, d’orient). Uns pocs minuts son suficients per coure el plat, la verdura ha de quedar un xic al dente. Els meus fills son força aficionats a la cuina oriental en general i sovint fem plats d’aquest tipus.