Festa Major.

Avui he anat de Festa Major al Cap i Casal. D’entrada he tingut problemes per arribar a casa, he hagut de saltar un munt de gent i alguna tanca, i es que tenia el carrer envaït de gegants i capgrossos. Es un misteri que triïn un carrer estret com el meu per fer arrencar un seguici d’aquesta magnitud, però ja ho sabem que l’administració te raons que la Raó desconeix. Potser si, que ho fan per que la Gemma, la meva neta, i jo puguem veure la desfilada còmodament des del balcó de casa.

.

Doncs si, m’he mirat els gegants mentre em prenia un “oloroso” sec amb unes olives i com entre tot m’ha vingut la gana, he preparat una crema de patata, que avui surto i cal fer coixí. En una olla he posat ceba trinxada a sofregir en oli i un grapat d’orenga seca, a mig fer he afegit uns talls de sobrassada sense la pell, que es desfessin a mes d’un raig de vi ranci i en estar tot prou fet, aigua i les patates trossejades. Mitja hora d’ebullició i al triturar-ho amb el pimer he afegit una cullerada de “miso” japonès, rectificant de sal i pebre negre. Amb un bon plat d’aquesta crema i lluç bullit amb ceba i julivert, ben amanit d’oli d’oliva, he completat el sopar, que jo no soc gaire de postres. Un blanc de cupatge de garnatxes, fet a l’Empordà ha estat un fidel company pel sopar. I ara a sortir cap a la nit, a cercar espurnes de llum entre la foscor, i no es pas d‘estels del que parlo, que a ciutat no se’n veuen d’estels.