De nou al poble he donat un repàs al rebost on guardem les conserves que preparem a l’estiu, els pots vermells del tomàquet, pels sofregits d’hivern, els groc i ocres de les melmelades i confitures, els verdosos d’olives, en fi una gama de colors que a mi sempre em recorda els de la natura a la tardor, Dintre d’un mes el paisatge del país tindrà aquestes tonalitats, avui, encara estiu, algunes vinyes ja comencen a canviar de color, com un anunci del que vindrà ben aviat. Encara queden per fer-ne algunes, de conserves, com la de bolets si l’any es bo com diuen que serà. Repassant els pots de samfaina (que preparo a foc lent en una cassola gran i deixo un xic encara forta, per que en esterilitzar els pots al bany maría haurà de coure 20 o 30 minuts més) he recordat que m’havia comprat uns talls de carn magre de coll, de porc ibèric i que realment es mereixen ser acompanyats per la samfaina. El que em passa avui, us ho diré, no tinc gaire ganes de treballar.
Ha estat un sopar ràpid de fer, en una paella gran he posat a fregir els talls, en oli (cal que us digui cada vegada que es oli verge d’arbequina, fet al poble). En girar-los he posat al voltant unes cullerades de samfaina, simplement per escalfar-la. Tota l’operació l’he feta a foc viu, el porc m’agrada una mica torrat, però sucós per dins, en uns minuts era el plat a taula, amb pa i vi negre. Per acompanyar i tirar avall ja tenia preparada una amanida de tomàquet i cogombre, amb sal i oli. El cogombre per tal que no torni a la boca, el tinc, un cop pelat i tallat a rodanxes, uns minuts amb sal abundant, que faci aigua, després tan sols cal rentar-lo be i amanir-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada