dilluns, 13 de setembre de 2010

De verema i colesterol

Festa o no la verema es fa omnipresent, avui en treure un altre cosa de la cartera m’ha sortit disparat un paper amb un escrit ¿poètic?, que havia escrit fa justament un any (si, teniu raó soc força desordenat), a un any vista, no m’ha semblat del tot dolent i us el poso tal qual:

Ens porta l’aire l’olor i el color
de la verema, la gama de verds
que, en la vinya, expressa el moment
culminant de l’anyada.
Caurà el fruit, a cop de falcilla,
i al cellers rajarà el most, amb delit.
Passat temps alçarem les copes curulles
celebrant haver resistit un any mes.

Havent fet un bon dinar a casa, aperitiu, arròs, carn i postres (ei!, que avui es diumenge) per sopar no tenia massa gana, però si ganes de passar-me amb això del colesterol que diuen. El sopar d’avui ha estat un plat simple però un xic laboriós.
En una paella amb oli he posat a fregir patata ratllada amb un ratllador un xic gruixut, he emprat patata “Pontiac”(feta aquí al poble) i un cop ratllada l’he rentat be i l’he escorregut, desprès l’he eixugada be amb un paper de cuina i ben seca cap a la paella. Al principi he remenat una mica i desprès l’he deixat quieta, que anés daurant, he girat el disc de patata, com una mena de truita fina, i en començar a daurar de l’altre banda he posat tres rodelles fines de sobrassada al damunt, al poc he posat l’ou cru recent obert, per manera que les rodelles de sobrassada aguantessin el rovell i la clara s’escampés pels voltants. Amb una cullera he anat tirant l’oli per damunt de la clara fins que tot plegat ha estat cuit i la patata ben daurada. El resultat m’ha sorprès a mi mateix, m’ha fet pensar en aquesta cuina tan de moda que parla de textures, en aquest plat tant senzill hi eren totes , el cruixent de la base de patata, la llefiscositat del rovell (hi he sucat pa a pleret) i l’oli tenyit de vermell de la sobrassada... (mes pa, es clar). En fi us recomano intentar-ho, això si, la matèria prima que sia de qualitat.