La diada i altres menges

Ha estat un jorn ple, llevar-se ben d’hora, recollir el pa del dia, al forn del poble, i pujar a preparar l’esmorzar a dalt la muntanya, de que us parlava ahir. Tot un èxit, han pujat 130 persones i han fet el seu mos, amb embotits, pa amb tomata, i unes truites de mongetes amb botifarra de perol, que ha preparat en Joan “Bonanit”, seguint les meves instruccions i que l’hi han quedat de meravella. El personal cansat i feliç ha gaudit del esplèndid matí, un xic de calor això si. De tornada al poble les cerveses al cafè com es habitual i desprès el dinar senzill, en família, i en acabar la desitjada migdiada, fins ben entrada la tarda.Recuperat dels esforços m’han vingut ganes de fer un sopar acurat, teníem mongeta tendre i l’he preparat d’una manera que tinc costum: en una paella gran poso oli d’oliva (algun dia us parlaré del oli del poble, d’oliva arbequina que es una meravella), afegeixo pernil curat tallat a tires fines i ceba també tallada a tires ben separades. Ho deixo fer a foc suau fins que la ceba ja es transparenta, llavors afegeixo les mongetes (atenció!) tallades en diagonal a la beina, a tires ben fines. La forma de tallar es important en aquest plat ja que cal coure’l poc, que no arribi a canviar el color verd de la mongeta, que quedi un verd brillant i una cocció un xic “al dente”. Es un plat exquisit que us convido a provar. Per completar el sopar uns seitons, sense espina, arrebossats i fregits (amb una fina capa de farina, aigua, oli i sal, com de costum). I ara si, demà diumenge es festiu de debò, per a mi. Altres com l’amic Xavi, que acabo de veure, es lleva de bon matí per anar a la vinya, a acabar de collir el raïm, que aquest any la collita aquí, ve mes carregada que de costum.