dimecres, 15 de setembre de 2010

Avui a BCN, i un xic d'ecología

M'he fixat en que ahir, en parlar d’ous, no he aclarit que es tractava d’ous ecològics, no ho vaig fer, per que per mi es l’habitual, en fi no en compro d’altre tipus. Sempre que puc, i us recomano fer el mateix, empro productes amb garantia ecològica. Alguns tinc la sort d’aconseguir-los directes de proveïdor, gent que conec i que sé com treballen. A ciutat es un xic mes difícil, però de mes en mes s’estableixen botigues especialitzades en el tema i fins i tot les grans superfícies tenen cada cop mes productes d’aquest tipus.
Avui era a ciutat i no tenia massa opcions a l’hora de fer el sopar, he optat per un plat que faig sovint i que m’agrada força, la meva versió personal de les “patates a la riojana”. He posat a ofegar ceba trinxada en oli d’oliva, un cop un xic feta hi he posat uns tacs petits de “chorizo” un xic sec que corria per la nevera. Al cap d’una estoneta he afegit all trinxat, una fulla de llorer i com que no tenia vi ranci he posat un bon raig de “Oloroso” sec, que fresquet com estava a la nevera no he pogut resistir de servir-me’n una copa (privilegi de cuiner). Al poc hi he tirat les patates, pelades, rentades i tallades escairades i he deixat que es fessin un poc abans de posar pebre vermell, sal i aigua (mineral natural, seguin les bones costums ecològiques, ja que l’aigua de Barcelona, es la millor manera de fer malbé qualsevol guisat, salut a part). Amb 25 minuts de cocció, les patates estaven llestes i com que me’n he servit un bon plat he acabat l’àpat amb unes torradetes untades amb un resta de paté d’oca al muscat, d’origen francès, el vi negre del país, amb les patates i una altra copa d’Oloroso amb el paté, m’han deixat a punt per sortir a donar un tomb per la ciutat.