dimecres, 22 de setembre de 2010

Un dia mes i una escudella

Un dia començat amb boires com de tardor, amb esquitxos de pluja i acabat amb sol cap a la tarda, paradoxes d’aquest clima mediterrani nostre, però nosaltres estem avesats a rondinar del temps i ho fem igual que si visquéssim als països bàltics, que tenen mes motius que nosaltres per fer-ho. Avui he baixat a BCN a veure la família i devia dur la boira matinal encara a dins el cos per que m’he embrancat a fer escudella barrejada, per mi i la meva sogra que es fidel devota dels meus cuinats, a mes d’una de les senyores mes culés que he vist mai, afició que també compartim (la meva dona segueix el seu règim i fa sopar a part).
He posat a bullir aigua en una olla, amb sal (poca, que no l’hi convé a la meva sogra), un raig d’oli i uns bons talls de botifarra negra (que no se si li convé, però que es menja molt a gust). Ho he deixat bullir deu minuts i he afegit una mica de bròquil tallat i un grapat de cigrons ja cuits, amb un xic de la seva aigua de cocció, i els corresponents arròs i fideus gruixuts. Als 15 minuts i escaig ja era cuita i l’hem portada a taula. Jo ja sabeu que segueixo les regles del Sent Soví i acostumo a posar-m’hi formatge ratllat, Amb dos plats de escudella he fet el ple i per baixar una mica m’he preparat un préssec, a bocins, simplement amb sucre moreno i el vi negre d’una amiga de fa molt temps, enòloga, que m’encanta i ja traguejava feia estona.