Fa molts anys quan amb l’amic Joan, ens escapàvem de Barcelona i anàvem al poble, sovint amb l’alegria de l’alliberació, no ens recordàvem de comprar sopar i varem descobrir que hi havia alguns productes que no faltaven mai en una casa de poble, a saber: all, farigola, oli, sal, arròs (o algun tipus de pasta) i aigua. Amb aquests ingredients ens preparàvem el que varem anomenar “sopa Bedorquina” (pel nom del poble: El Bedorc). Amb el temps vaig descobrir que aquesta sopa era un veritable remei pels estomacs estressats, cosa força creïble si tenim en compte que l’all es un poderós antisèptic al igual que la farigola, que a mes es desinflamatòria, i donat que l’arròs es un aliment de fàcil digestió, el conjunt us asseguro que fa meravelles en les indisposicions. Comento això, per que avui força cansat de la feina (la verema encara va de valent) i recordant els excessos del cap de setmana, encara que no em trobes pas malament, he decidit donar una alegria a l’estomac i ferma-la per sopar. Haig de reconèixer que m’encanta aquesta sopa o sigui que de sacrifici res.
Per preparar-la cal posar a bullir en aigua, en una olla, un parell d’alls per persona, pelats i tallats en tres o quatre trossos, un bon ramell de farigola (jo la poso lligada amb un fil, per tal de treure-la amb comoditat abans de menjar), un raig d’oli i sal. En arrencar el bull cal tirar l’arròs, en quantitat suficient per aconseguir una sopa caldosa. Acostumo a coure’l fins que es un xic fet, que es mes digerible. I com que realment tenia l’estomac be m’he `permès de posar-m’hi formatge ratllat i beure-hi un poc de vi negre, que els tanins també son bons pel cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada