diumenge, 26 de setembre de 2010

Els greus tastadors (Tast de vins a Barcelona)


Del que he fet al matí us en parlaré demà, avui m’estimo mes comentar el que he fet a la tarda: el tast de vins que cada any l’Incavi (Institut català de la Vinya i el Vi) organitza a BCN amb motiu de les Festes  de La Mercè.  Aquests darrers anys en el marc del Moll de La Fusta, espai que trobo molt adequat al esdeveniment.  M’agrada’t la munió de gent amb les seves copes tastant els vins, molts amb el posat seriós de qui fa un acte solemne, m’ha vingut al cap aquell escrit d’Alvaro Cunqueiro : “...en la meva humilitat m’encomano als greus tastadors d’antuvi, als que varen donar la norma del ofici i establiren les mes altes exigències, si i no...” i el primer que anomena es “... el mestre de sala que allà a Canà de Galilea, va conèixer que era millor el vi segon, el del miracle...”.  Estic segur, jo en la meva humilitat també, que millors eren encara els vins que he tastat avui, vins del país, vins fets amb les varietats de casa nostre, i amb l’alegria inclosa dels seus productors, que estaven allà oferint-los.
Per sopar he preparat una crema de carabassa (dolça tardor), com sempre, directament a l’olla, he posat ceba a sofregir en oli, amb una espolsada de farigola, al cap d’una estona un raig de vi ranci i desprès la carabassa tallada a daus i patata tallada igual, unes voltes i he afegit aigua i sal i ho he deixat bullir mitja hora abans de passar-ho pel pimer.  El plat de crema l’he completat amb un bon tall de pizza, que ha preparat l’Arnau (el meu fill) que hi te la ma trencada en aquest tema.  Desprès del tast de la tarda he fet bondat i he begut aigua amb el sopar.