dijous, 30 de setembre de 2010

Els vins d’abans i un sopar ràpid.

Darrera empenta de la verema, aviat s’acabarà de collir la Parellada i començarà la tanda dels negres del país (algunes varietats continentals ja s’han collit), la verema ja enfilarà la recta final, ja que la proporció de negres, aquí al Penedès es força minvada.  No sempre ha estat així, abans de la fil·loxera, que va arrasar tota la vinya de Catalunya, la presencia de varietats negres era força mes important. Va ser en replantar, com que la demanda de vins blancs per a l’elaboració de cava era força important, la pagesia es va decantar per el que tenia sortida al mercat. I això va influir en els hàbits dels mateixos pagesos, ja que m’he trobat que de forma majoritària son bevedors de vi blanc, ja que de joves s’han acostumat a beure el vi que es feia a casa.  El fet ens crea una certa contradicció, ja que la cuina nostrada, de plats sòlids i contundents, lliga força millor amb els vins negres.
Avui a BCN, sopar ràpid per sortir a donar un tomb, he quedat per signar un llibre a un amic i aquetes coses son inajornables.  M’he preparat una amanida amb els tomàquets de pometa que havien quedat de la fira del dissabte passat, amb una mica de ceba, i olives arbequines, oli i sal, un entrepà de truita a la francesa, amb pa amb tomaquet, i per que no es sentis sola la truita he posat unes llenques de pernil a sobre.  Amb una mica de formatge “cabrales”, per acabar el vi, ha estat la cosa a punt per sortir.