El dia, amb el cel ben cobert, la pluja i cap al tard una mica de boirina sobre les vinyes, ha estat un xic tristot. Un dia d’aquells en que ve de gust cercar una bella copa i omplir-la amb un vi amic, per comprovar si es cert el que diuen que diu la bíblia: “El vi alegra el cor dels homes”. Realment deu ser veritat, ja que en fer-ho se’m ha anat el pensament cap al amics de 10sentits, tot pensant en els màgics vins antics que poden retrobar amb la seva tasca, àrdua i honesta, quines meravelles pot deparar aquesta aventura?. Ben segur que cal recuperar també algun plat antic per beure amb aquests vins, o plats ben nous per vins de nou concepte que també volen elaborar.
Amb l’escalfor de cos i anima que m’ha vingut amb el vi i els somnis, em venia de gust alguna cosa delicada i he fet un sopar d’aprofitament de restes (cosa que acostumo a fer sovint, ja em parlarem un altre dia). Recordeu la sípia de dissabte, en va quedar un grapat, i jo ja havia fet un fumet amb les parts de la sípia que no vaig aprofitar (potes i lo de dins), posant com sempre en una olleta amb oli, ceba, all, tomàquet i uns grans de comi, mes el peix. Un cop tot ben ofegat a foc mig afegeixo aigua, un raig de vi blanc i pebre vermell i ho faig bullir mitja hora. He posat el fumet colat en una olla i en bullir he tirat arròs suficient per deixar una sopa caldosa, a mitja cocció he posat la sípia sobrera i el seu sofregit. Amb aquest arròs caldos de perfum oriental s’hi deia un xarel•lo fermentat en barrica i densament aromàtic, que casualment tenia a ma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada