Una copa de vi cap al tard

Avui mentre veia caure la tarda, anava picant uns bastonets de pa cruixent i unes olives negres, al costat una bona copa de vi negre, regal d’un petit celler, gent amable i civilitzada, que cuiden amb cura les seves vinyes i els seus vins. Color intens, de cirera madura que s’encenia amb el sol de posta, un molt bon cupatge de Syrah i Mourvedre de la collita del 2007. Sabor fi i atractiu, amb els tanins ben posats, era un d’aquells vins que pots anar bevent sense que cansi, que no te n'adones i s’ha acabat l’ampolla. I casi m’ha passat, per que anava jo pensant en alguns que van amb gran interès al darrera l’art del tast de vins, gent aficionada i amant dels vins que volen saber-ne més. I passa que a cops, amoïnats com estant en distingir si aquell aroma es maduixa o mora, s’acaben oblidant de lo principal, que es: gaudir del vi, recrear-se en el seu sabor, encara que no sapiguem explicar-lo.
Amb el coixí del vi negre i per posar l’estomac a to he preparat una escudella de fideus que faig a cops i que es força senzilla. En realitat tenia ganes de menjar quelcom amb tomata per que ben aviat s’acabarà la temporada (si ja sé que a alguns llocs com aquí al poble es planten varietats tardanes que arriben fins al novembre, però les varietats realment bones son de ple estiu).
Be, per fer la sopa he començat pelant i traient la llavor a cinc tomàquets, de pera, que he trinxat amb el ganivet gros fins reduir-los a polpa fina. En una olla he posat una bona porció d’oli d’oliva, amb l’oli encara tebi he tirat un gra d’all finament trinxat, i tot remenant, just en sentir la olor d’all fregit he tirat el tomàquet i sal, després de donar unes voltes, cinc fulles d’alfàbrega fresca trinxada i una cullerada de vi ranci (l’alfàbrega es per a mi companya inseparable del tomàquet, fixeu-vos que la temporada de les dues es coincident, son el sabors bàsics de l’estiu) . He deixat fer el sofregit uns vint minuts, abans d’afegir aigua i uns bons trossos de bull negre un xic sec, fet a daus. Acostumo a fer aquesta sopa amb el brou de coure verdura o llegum (col, bròquil, cigrons, mongeta tendre, etc. ) com que no en tenia a ma he afegit una cullerada de “miso” japonès que dona un bon sabor a brou i a mes es de gran aliment. Quan l’olleta ha arrencat a bullir he tirat els fideus (gruixuts, dels de fer fideus a la cassola) i he rectificat de sal, amb quinze minuts i escaig, la sopa era a taula, amb la resta del vi al costat. Amb dos plats d’escudella i un tros de formatge per acabar la copa de vi ja ha estat la nit adobada.