dimecres, 16 de febrer de 2011

Classe de cuina al Pipa i sopar el que hem cuinat, es clar.


Al Pipa Club, sempre sorgeixen comentaris intel·ligents sobre les paradoxes d’aquesta llei antitabac, avui m’he quedat amb aquest:  si un baixa pel carrer Enric Granados i arriba a la plaça Letamendi (cruïlla amb Aragó), si va fumant cal que cerqui on tirar la cigarreta (crec que no trobarà cap lloc legal on fer-ho) doncs a banda i banda hi ha un parc infantil.  Ja refet del ensurt, el fumador complidor de les normes arriba al carrer Aragó i veu els sis carrils plens de cotxes (gairebé tot el dia) i se l’hi posa una cara d’imbecil que tomba.   A veure: si cal protegir la quitxalla que sigui de les coses greus, sisplau.
La classe de cuina consistia en explicar com es feia un peix al forn, i això hem fet :  en una paella gran hem saltejat a foc viu: ceba, alls, tot trinxat gros, tomàquet sec i pebrot sec (prèviament remullats), amb bon oli d’oliva (del Bedorc, que ha servit a més per fer el tastet els cuiners), quan ja torrava un xic tot plegat, hem posat les patates a grills i hem donat uns bons tombs encara.  Hem posat el preparat en una safata de forn i hem afegit aigua (amb la que abans hem dissolt el torrat de la paella).  Posat al forn ho hem fet coure fins que les patates eren casi cuites i hem posat el peix, ja salat, al damunt (eren llobarrets de cria ecològica, ja nets i polits), unes rodelles de llimona pel damunt i també julivert i un bon raig de conyac i a coure fins que el peix ha estat cuit, de postres una coca de forner que era casi com les d’abans, que jo he acompanyat amb un Oporto.  Encara he trobat forçes per fer la darrera al Ascensor, que cada cop congrega mes dones de bon veure.