Em mirava un diari digital i m’ha sobtat llegir que el preu del petroli, degut a l’agitació popular als països nord africans, havia pujat fins a 105,80, en el mateix article feia la reflexió que des del començament de la crisi, al setembre del 2008, havia anat baixant, ja que estava a 147,5. Tenia la sensació i crec que vosaltres també que el preu de venta al públic de la benzina o el gasoil, no han parat de pujar des de fa uns anys i el que tinc per segur es que no han baixat, llavors: ¿on van a para tots aquests diners de diferencia? , deu ser un de tants misteris de la vida. Fins i tot podríem creure que tot el que esta passant en aquests països esta orquestrat per fer pujar, encara mes el preu, per que si pot pujar amb les matemàtiques en contra, Deu ens agafi confessats ara que aniran a favor. Anava a dir que afortunadament no cuinem amb petroli: mentida!, tant el butà com el gas ciutat son derivats del petroli i pels que tenen cuina elèctrica, els planyo, que del preu de l’electricitat no en vull ni parlar. Ens haurem de mirar el tema de les cuines solars amb deteniment.
Per sopar m’he bullit una mica d’arròs en el brou que va sobrar de la caldereta, allargat amb aigua , que no s’enfortís més. De segon una truiteta de pernil amb torrades amb tomàquet. I una mica de formatge amb l’ampolla de Garnatxa i Samsó (D.O.Catalunya), que he obert per sopar, després dels excessos del cap de setmana ja ha estat bé per avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada