Una d’elles santa Escolàstica, que havia estat patrona dels taverners, no se sap perquè la iconografia la representa amb una caldereta a la mà, però la veu popular deia que era la caldereta de l’aigua que els taverners posaven al vi. L’altre es santa Eulàlia, que a mes de patrona de Barcelona ho era del boters, els que feien les botes de fusta pel vi i a mes hom creia que si avui feia sol:
Santa Eulàlia assolellada,
collita de vi assegurada
No es pot dir que hagi estat un dia francament assolellat, al mati les boires no han deixat veure el sol i encara persistia una boirina entre el sol de tarda, cosa del anticicló.
Per sopar m’he preparat una crema d’algues, ofegant en l’olla ceba tendra i porro en oli d’oliva, en posar l’aigua necessària, he afegit les algues prèviament remullades, patates trossejades, tonyina seca, un poc de miso, pebre negre i sal. A la mitja hora de bullir ho he triturat amb el pimer afegint-hi una mica de llet per afinar. De segon tres mandonguilles, que va fer ahir la Teresa, un xic de formatge i la garnatxa del Penedès, que encara m’acompanya mentre escric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada