dilluns, 14 de febrer de 2011

Dinar de família i sopar d’any nou xinès.


Matí a la cuina, perquè teníem dinar de família al complert, com sempre l’aperitiu, l’arròs (avui era de peix) i el rostit amb salsa de ceps, formatges i macedònia de fruites regat amb un vi de León, de una varietat exclusiva de la zona Prieto Picudo, que estava força be.
Lo de la família al complert es perquè ha vingut el Dani, que treballa fora del país, i ha vingut amb l’idea de fer el sopar d’any nou xinès, i això es el que hem fet aquest vespre.  Al nostre restaurant predilecte el Zhao Yang (Còrsega 391), el menú una meravella, i amb símbols de prosperitat de per mig, Formes rodones que representen les monedes, des de unes simples rodelles de cogombre amanides al agredolç fins un xampinyons farcits, dimsums varis, pasta amb verdures i vedella, pastis de nap amb salsa picant, tres tipus diferents de verdura al wook, i un peix sencer  que feia goig, les postres unes pastes que eren directament representació de l’or, en fi que si aquest any no ens somriu la fortuna no serà pas culpa nostre.   Vi de la casa, te, aigua i cafès (jo carajillo com us podeu imaginar) i els regalets habituals amb que sempre ens obsequien i l’explicació d’un exercici secret de gimnàs (les dones s’hi han apuntat de seguida), que aconsegueix poder pujar les escales als 70 anys com si fossis un jovenet .  Encara he passat després pel Ascensor, fèiem comiat a l’Aurora, que se’n va a viure a Madrid, les darreres copes i fumar al carrer.  En fi per ser un diumenge ha estat un dia força aprofitat.