dimarts, 1 de febrer de 2011

De cara al mes vinent i un bon sopar.


Darrer dia del mes i m’he estat mirant els rodolins de l’Amades pel que fa al febrer, m’he quedat astorat, n’hi ha que van amb el sentit de que es un mes variable pel que fa el temps (aquest ho serà per la lluna d’Octubre de que he parlat), de tota manera la majoria van amb altre sentit, el fred intens!:                                 
Fred de febrer,
pitjor que el de gener.
O l’altre que diu:              
Pel gener cerca les soques,
que pel febrer les cremaràs totes.
De tota manera si no fa fred aquest mes, encara es pitjor el que ens espera ja que:
Si pel febrer calent estàs
Per Pasqua tremolaràs.
En fi deixem el temps i parlem del sopar, la Teresa ha preparat unes carxofes al forn (a ciutat no tenim una brasa on fer-les), amb oli, sal, vinagre i un xic de pernil trinxat a dins, que han quedat de gloria.  Jo que he arribat tard a casa he preparat el peix, un bacallà fresc, tot posant en una cassola de tapa hermètica, damunt d’un bon raig d’oli del Bedorc, un llit de ceba, al seu damunt una capa de patates a rodelles  de mig centímetre de gruix, un bon pessic de julivert trinxat i la sal corresponent.  Ben tapat ho he fet ofegar un xic abans de posar aigua fis a cobrir, als deu minuts de cocció, les rodanxes de peix, que ja tenia salat i amanit amb suc de llimona, tan sols dos minuts de cocció i el plat era enllestit.   Ja se que no hi lliga massa amb el peix, però jo soc de vins negres i feia estona que tastava un de la Terra Alta (que ha anat perfecte amb les carxofes), ull de llebre, que no posava anyada i que si bé tenia bona corpulència, al final sobresortia una dolçor excessiva per contrarestar els tanins, no entenc per que s’empenyen en afinar d’aquesta manera els vins i desvirtuar-los, a mi l’aspror dels vins del lloc, m’agrada i es la seva nota identificativa.