dimarts, 1 de febrer de 2011

De cuina basca, sopar a casa i a donar un vol.

M’estava mirant el llibre “La cocina de Nicolasa” (famosa pel seu restaurant) tot cercant recepta del bacallà a la Vizcaina, que hauré de fer un dia d’aquests i m’ha vingut al cap un comentari que em va fer en Pep Salseta fa uns anys, referent a que algun cuiner d’aquests moderns destacava per un pastis d’espinacs dolç, com si fos la gran novetat, quan el pastis venia ja en aquest llibre antic.  He cercat la recepta i realment sembla interessant. Es cou una base de pasta de full en un motlle de quiche (omplert de mongetes seques, que un cop cuit es retiren), es prepara una crema al bany maria: 4 rovells d’ou, 35 grs. de farina, 90 grs. de sucre i dos vasos de llet.  A part es bullen espinacs i ben escorreguts i reduïts a puré es barregen amb la crema que es posa al motlle, pel damunt, unes tires pasta de full que es couen ràpidament al forn, es serveix empolsinat amb sucre llustre.   En fi si el voleu provar ja ho sabeu.
Per sopar he escalfat el brou del peix d’ahir i un fumet que tenia congelat i en bullir hi he tirat el sobrant de l’arròs de marisc de diumenge, un parell de minuts per que s’escalfés i ha quedat una sopa excel·lent per dur cap a taula.  De segon he menjat unes croquetes que van sobrar el diumenge , fredes, tal com a mi m’agraden acompanyades de pa amb tomàquet, amb les que m’he acabat el vi de la Terra Alta i ara penso sortir a donar un tomb, que a cops la casa em cau a sobre.