Ha estat un dia força variable, que si núvol, que si sol, això ha propiciat una bona posta, que com que anava conduint no he pogut maridar com calia. La temperatura un xic a l'alça aquests darrer dies m’ha fet decidir, perquè volia anar a Piera a Cal Biel, a comprar Cigronet de l'Anoia, per l’olla de carnestoltes que haig de fer per la Tastúlia de l'Ateneu, de dilluns vinent, no he estat de sort ja que justament els dimecres fan festa, hauré de mirar si me’n queden per casa o cercar algun altre tipus a BCN, perquè fins la setmana que ve no podré tornar per aquí. M’ha agradat retrobar la casa, la fusta antiga, les rajoles vermelles, la serenor que m’envaeix quan soc aquí.
He anat al cafè, per suposat, ja que cal practicar les relacions socials, que son la base de la vida en el poble. He sopat amb la Silvia i en Jordi, que son els habituals, i Oh! Gloria! Hi havia un lacón amb patates, que m’ha fet de plat únic (avui he dinat be, al casal de La Munia) i el vi no ha estat tampoc com el de sempre (potser jo no l’hi he trobat, amb l’emoció del retorn), en fi el carajillo per cloure l’àpat i poca cosa més, ja que per fumar aquí també s’ha de sortir al carrer.
1 comentari:
Vaia foto, que lletja estic... o que lletja soc no? Silvia.
Publica un comentari a l'entrada