diumenge, 20 de febrer de 2011

Sopar delikatessen i poca cosa mes.

 
Tal i com anunciava ahir, avui tocava el sopar anual del grup, no os diré qui son, doncs m’han demanat anonimat absolut i jo ho respecto. El que si us diré es el menú:
Carpaccio de tonyina marinada, amb tàrtar de ceps i coulis d’alvocat al oli de tòfona, després una: terrina de foie amb melmelada de ceba i piquillos i finalment una caldereta de llamàntol, feta amb totes les regles del art (demà ja os explicaré alguna recepta) i cal que parli avui també dels vins:  Un Albariño i un chardonay de Costers del Segre amb el primer, un Jurançon amb el foie (realment interessant), amb la caldereta de llamàntol, Deu ens perdoni, hem aprofitat per tastar quatre escumosos, que per la varietat de raïm no entren en la denominació d’origen Cava (me’n alegro) i que, fets tots amb la base del Sumoi,  han estat una festa, el blanc de noirs  primer, el rosat tradicional , el rosat cryo, fet amb most congelat en lloc de sucre (la segona fermentació) i finalment l’exclusiu, fet pel mètode ancestral (la producció total es de tan sols tres-centes ampolles) sense comentaris.  Amb tot això a sobre ens hem atrevit a acompanyar el Brie de Meaux, que hi havia de postres, amb el negre de Sumoi, un vi que amb tot i tenir una bona valoració d’en Parker ens ha semblat realment genial, i tot fet a casa nostre...
Els vins del país, no badem, cada cop estan assolint nivells mes alts, l’esforç, la tenacitat i les idees clares d’un bon nombre de gent, ho estan aconseguint de veritat.

1 comentari:

Jordi Romeu ha dit...

Collons Pere! no hi poses mai fotografies dels plats (detall que ja saps que et critico de bon rotllo) i un cop que els convidats et demanen anonimat... els hi cardes la foto! (sou "locos" aquests cuiners!)