dissabte, 26 de febrer de 2011

De la durada dels dies i un sopar suau.

Dia de força sol i alguna nuvolada, la calor a migdia es feia notar (al voltant dels 20ºC), però no ens enganyem el hivern encara no es acabat i sembla que ben aviat torna el fred, per molt que la pagesia anotava el dia d’ahir, que era sant Macià, Massà o Matías, que amb tots aquests noms se’l coneix : “Per Sant Macià tanta nit com dia hi ha”.
I es que hom creia que en aquesta data la durada del dia i la nit eren iguals, símptoma de que ens acostem a les èpoques caloroses. Precisament eren  famoses en aquesta data diverses fires: “Per Sant Macià, fira a Cervera i fira  Torà” ,a mes hi havia una important fira de la mel a Crespià.
Per sopar he preparat una crema de verdures ofegant amb oli, en una olla, ceba tendre, api i porro, un cop toves, he posat aigua i la resta de verdures: mongetes verdes, pèsols, carbassó, pastanaga, esparracs verds i patates, amanits amb una mica d’orenga, concentrat de tomàquet i miso.  Desprès de mitja hora de bullir ho he passat pel pimer i ben colat cap a taula amb formatge de Parma a voluntat.  De segon m’he fet un ou ferrat, que un cop posat al plat he amanit amb sal, pebre negre i un rajolí d’oli de tòfona, exquisit.  Un negre de la Terra Alta per acompanyar i un bocí de Brie per cloure l’àpat i fins demà que es ¡Oh gloria! sant Dissabte.