dimecres, 9 de febrer del 2011

La nit a BCN: trista, sopar, es un dir, pel carrer.

He passat pel Pipa Club, a polir unes pipes de segona ma, que vaig adquirir a la darrera subhasta del club (els fons eren per una ONG i calia quedar be), m’han quedat com noves, els “piperos” tenim tècniques perfectes per fer-ho.  Un whisky xerrant amb l’Anna, que està ansiosa per marxar a Nova Zelanda i de fumar res, que avui no toca (que trist).
He anat tot seguit al meu xiringuito preferit (plaça Sant Jaume) a fer un entrepà, de llom, formatge i ceba, amb mostassa.  Pel camí ja he vist que els restaurant i bars eren deserts, poca gent i sense fer gasto, fins i tot els del frankfurt, que es oferta barata, ho han notat, (que trist).  He passat pel Ascensor, la Susana i l’Angel feien sopar i m’han deixat tastar una amanida fabulosa de enciam. fabetes baby i alvocat, amb una vinagreta lleugera de Mòdena, que estava d’allò mes bé, i també uns espagueti amb cloïsses, d’un gust immillorable.  Carajillo a la Palma, poca gent també, i la darrera cervesa al Ginger, amb quatre gats,  Ni tan sols la possibilitat de l’ultima al Groucho que ja era tancat, que trist i es que entre la crisis i la llei antitabac, estan aconseguint una tristesa general entre la població, que no se on anirà a parar.