Reconeixement vinícola, sopar a casa.

La darrera entrada dels amics de 10 sentits, ens explica que els seus darrers vins apareixen en el top 100 dels millors vins de Catalunya, enhorabona!, quan la feina ben feta a més te un reconeixement com aquest, anima a seguir pel camí escollit, endavant!.

Per sopar he preparat una crema de coliflor, he fet sofregir en l’olla ceba i tomàquet, amb ajut d’un raig de brandi català, al final he posat orenga, la coliflor, patata, aigua i sal he deixat bullir un poc més de mitja hora i ho he passat pel pimer amb un raig de llet. A taula ho he servit amb un pols de pebre i un raig d’oli d’oliva cru.  De segon la Tere m’ha fregit un tall de perca del Nil, que he cobert amb un picadillo de ou dur, pebrot de llauna, olives i tonyina en oli (sobrant del farciment d’uns panadons que es va fer ahir l’Arnau) ha quedat be amb això, aquest peix poc refinat.  Una mica de vi del d’ahir i a descansar.  

Dilluns superat, un soparet arreglat.

Els dilluns costen de passar, be, si tens força feina passen més ràpid, com ha estat avui, és d’agrair. En arribar a casa m’he estat una estona llegint i després m’he  posat a fer el sopar.

Amb la resta del suc de bullir ahir les patates i la ceba, que vaig guardar la nevera, he preparat escudella, afegint aigua i miso, hi he posat uns daus de bull negre i he deixat coure una estona, desprès he afegit patata, pèsols i mongeta tendre trossejada, en arrencar a bullir arròs i fideus com sempre.  Pel segon m’he complicat més la vida, ja sabeu que els dilluns hi ha hamburguesa i la meva obsessió és menjar-la de forma variada.  Avui he preparat un sofregit de ceba, pebrot, xampinyons i tomàquet, amb un raig de conyac, quan ha estat ben fet, he afegit l’hamburguesa a bocins desfent-los en la paella, un poc més de conyac i deixar coure la carn.  Amb aquest preparat he farcit unes oblees i un cop segellades com de costum he fregit els panadons (“crestes” en deien a casa quan era petit) en oli d’oliva fins deixar-los rosos, han quedat força bons i per no desmerèixer el sopar he obert una ampolla de “Cotes du Rhone”, del 2008, un vi potent (14º) de Garnacha, Murvedre i Syrah, força agradable i complert.   

Tip de passar fred, de nou a Barcelona.

Realment ha fet força fred avui, al estar mig núvol el sol no ha aconseguit escalfar l’ambient, si ja sé que direu que a portes de Desembre això és lo normal, però el fet d’haver vingut tan de cop, ho fa menys suportable.  Dinar acurat, que ha vingut en Salvador a dinar, fideus a la cassola i conill amb alls tendres i un tortell del Carafí de Sant Sadurní que ha portat ell, un vi negre de la Franja de Ponent, que tenia al celler i que ha resultat força bo.  A la tarda hem fet cap a BCN que aquí el fred no sembla tan greu.

Per sopar he preparat un puré de patata, bullint patates kanabec amb una ceba, aigua i sal. Cuites les patates he escorregut el líquid i l’he reservat.  Amb ajut d’una cullera de fusta he aixafat patates i ceba al mateix cassó de coure-les, amanint-les amb oli d’oliva i afegint líquid de cocció fins que han tingut la textura correcta.  Me’l he menjat amb uns talls de pernil dolç, ha estat un sopar lleuger (que el dinar havia estat massa abundant) i fins i tot he resistit la temptació de picar un poc de formatge per postres, demà ja veurem, i a dormir que els dilluns  cal matinar per anar a la feina.

El solet bé, però ¡quin fred que fa, i el vent hi ajuda!.

La davallada de la temperatura ha estat molt seria, i no és que jo sigui propens a queixar-me, la gent del poble, més soferts que jo en aquests temes diuen el mateix.  En fi matí de compres: patates Kanabec i cigronets de l’Anoia a cal Biel, un xic a l’engròs, que cal baixar-ne a BCN cara al hivern.  Dinar d’arròs amb bolets, tarda de llar ben encesa i lectura (sortir al carrer era impensable, pel fred i el vent), carquinyolis i vi bo per berenar.

Per sopar he bullit unes cols de Brussel·les, que després he passat per la paella amb oli, alls tendres i un xic de farina.  Han servit per acompanyar unes broquetes de llagostins (que he comprat mig preparades) passades per la planxa, amb el seu oli ( amb all i julivert i un poc de picant, que hi estava força bé, per matar el punt tonto de les cols), un picar de formatges i un plàtan (per la cosa de les rampes, ei! funciona), vi del país (regal d’un client) que sempre entra bé.  I cap el Cafè a veure el Barça, ¡quin desastre!, àrbitre a part, si no som capaços de canviar la forma de jugar quan ens trobem amb equips així, ho tenim ben pelut. En fi demà, encara dia de festa, tinc ganes d’anar a donar un tomb, a veure com està això dels bolets, per aquí la vora, bé, si aconsegueixo llevar-me d’hora (és difícil, amb aquest fred costa deixar el llit, però ho intentaré).   

Per fi la calma del poble, el solet segueix escalfant.

Ha estat un dia diferent, revisió mèdica d’empresa al matí, feina fàcil la resta del dia, recollir la Tere i la gemma al tren, més tard del habitual (això m’ha permès llegir una bona estona).  Hem parat a comprar al ca L’Ametller de Sant Sadurní, fruita i verdura i unes pizzes del seu “Taller Gastronòmic”, que ja us vaig comentar que eren bones.  En arribar al Bedorc, en lloc d’anar a casa hem parat al Cafè, la cervesa de costum, acompanyats de l’Olga, de la Pilar i la seva mare, d’en Salvador, que feia temps que no ens veiem, en fi un veritable retornar a casa.

Per sopar les pizzes que us he dit i no poso la foto, però si us la poso del sol de darrera hora entre les vinyes.   He anat al Cafè, hi eren la Silvia i la Iolanda, que ja havien sopat i ha arribat en Jordi, que ha sopat un llom al pebre verd, amb pa amb tomàquet, us poso la foto (les fotos d’avui son del mòbil i tenen molt baixa qualitat, ho sento).  No s’ha acabat aquí la gresca, que hi havia colla que volia més marxa i estaven a la sala del centre ben instal·lats, he estat una estona amb ells i he anat cap a casa, que demà tenim coses a fer al matí.

Encara a Barcelona, sopar a casa.

Sembla que el sol realment ens acompanyarà uns quants dies, es agradable no mullar-te tot el dia mentre treballes. Demà ja farem cap el poble i espero trobar un moment dissabte per anar a veure com està el tema dels bolets, si més no la bona temperatura fa venir de gust fer una passejada pel bosc.

Per sopar he preparat una crema de porros, ofegant-ne una bona quantitat en oli i mantega a la mateixa olla, amb ajut d’una mica de vi blanc.  He afegit patates trossejades , aigua, sal, pebre negre i nou moscada. Prop de tres quarts bullint i ho he passat pel pimer, amb una mica de llet i una cullerada de miso.  De segon m’he preparat uns talls de carn magra fumada, passant-la un xic per la paella amb oli, en tombar els talls he afegit ceba tendra trinxada i tot seguit un raig de vi blanc i un  he reduït a foc viu fins deixar tan sols un poc de líquid, ha quedat molt menjable, acompanyada amb la resta del cosechero de la Boqueria.

Dia de sol, de nit al Pipa club.

Per fi un dia serè, solejat, les temperatures han pujat una mica (ara que ens hem vestit d’hivern, a suar i refredat al canto).  Direu que sempre em queixo de tot, però recordo que abans la primavera i la tardor eren més llargues, que existia el que se’n deia roba d’entretemps, en fi que les coses eren d’altre manera, d’això em queixo.

Després d’aquesta petita aportació al tema del canvi climàtic, passo a explicar-vos el sopar. Avui tocava sopar al Pipa club, el dirigia l’Anna, que ha portat formatges (una bona, variada i selecta selecció) i que em va convèncer de fer una amanida fa ja uns dies, l’he feta a consciencia, encara que no en sigui massa devot.  Sobre una base de “mesclum” he posat petites quantitats (tot trinxat fi) de sabors punyents : all tendre, bitxo en vinagre (piparres Basques), panses de Corint, nous, olives sense pinyol, menta fresca.  Pel damunt un tacos de salmó fumat i uns “picatostes”, l’amaniment una emulsió de oli d’oliva, vinagre de Mòdena i salsa de soja.  L’han trobat força bona i de postres hi havien panellets de pinyons, pastis de poma i bombons de coco, vi negre, cava, cafès i licors, evidentment les pipes anaven a tot fum.  Encara he passat pel Ginger a dir bona nit i m’he trobat en Ramón de Mercaders, ja recuperat (?), en fi una nit profitosa.