dijous, 10 de novembre de 2011

De nou al poble, per fi, sopar tranquil al Cafè.



Ha estat bé el reton a les coses simples, a la realitat, que representa el poble, el meu estimat Bedorc, aquí no hi tinc comoditats, és auster per definició i si te algun caliu és absolutament humà, que voleu? és un lloc on hem sento a gust, amb ben poca cosa, la solitud aparent és atractiva.  La tardor te postes de sol envejables, la d’avui no era gran cosa, però us poso la foto (la qualitat avui és baixa, perquè les he fet amb el mòbil, ho sento).
He anat al Cafè, aquest cop no he estat jo, quan he arribat ja estaven parlat de menjar, de cuina, de bolets, que quedi constància del fet, i segurament hem passaran una recepta, que tenia oïda i no coneguda, d’aquí el poble, les farinetes amb carabassa.  No he tingut valor ni ganes de deixar a “ses noies” sopar soles i ens hem menjat els seitons fregits (molt ben fets) amb una mica de pa amb tomàquet, el vi de la casa (blanc) i la xerrades obligatòries de política i altres coses.  Encara he anat a donar la tabarra a la Rosa i en Xavi una estona (treballen massa aquests nois) i hem mig quedat pel cap de setmana a buscar bolets (per aquí a la vora). I res més, aprofito per dormir quan soc aquí, en aquesta tranquil·litat gairebé surrealista avui en dia.