Semblava al matí que volia fer bon dia, fins i tot ha sortit el sol una estona a migdia, però la cosa s’ha anat espatllant i no ens ha estalviat la ruixadeta, ara en tornar del sopar queia un plugim finíssim, d’aquell que el Bascos en diuen “xirimirri” (o quelcom semblant) que a estones curtes resulta fins i tot agradable, i és el responsable dels prats verds d’aquella terra. El sopar no ha estat potser tan animat com de costum, penso que tots tenien al cap el nou president del govern (d'Espanya), que en el primer discurs ja amenaçava de tocar les autonomies, en fi ja veurem.
Com us vaig dir, ahir vaig cuinar una escudella amb els ossos de pernil que en Jordi m’havia donat el dilluns passat, vaig triar els menys rancis i els vaig posar a bullir en aigua poc més d’una hora, després vaig afegir ceba, api, pastanaga, tot ben trinxat, al cap de vint minuts, col (berza) trinxada, uns quinze minuts més tard carabassa i patata tallades a daus petits i en acabar de coure tot plegat mongetes cuites. Trets els ossos he afegit a l’escudella els bocins de tall, sense greix i la sopa un cop rescalfada ens ha servit d’entrant, de segon hem picat pernil, pa amb tomàquet i amanida de ceba i tomàquet. Un “cosechero” d’en Jordi i les galetes i el xocolata (85% de cacau) com de costum, cafès i els whiskys com sempre, mentre rèiem amb el Polònia, una mica de safareig com és habitual i a dormir que ja toca. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada