dijous, 17 de novembre del 2011

Bedorc, sopar al Cafè, amb “ses noies”.

Dia gris, poc agradable i frescot, acabo de mirar el termòmetre i marcava 12ºC, he anat al poble a relaxar-me un poc i preparar el cap de setmana.  Avui segons l’Amades es Santa Gertrudis, advocada contra les rates i depredadors dels sembrats, explica que a Martinet, a manera de màgia anti-rates, feien una foguera al camp amb llenya verda que fes força fum i hi rostien una rata, de manera que les que estàvem per allà s’assabentessin del fet i fugissin per por que no els passes el mateix (o sia de màgia res, pura intimidació directa). El que no explica és si al final es menjaven la rata rostida i fumada o no, ¡no us esgarrifeu!, que estem parlant de rates de camp que mengen grà i la nòmina de animals que s’han menjat al país es força amplia (alguns com l’esquirol i l’eriçó fins i tot es poden catalogar d’exquisits) i tinc noticia dels toixons i fins i tot les garses, que son animals carronyers.  
He anat a sopar al Cafè, que és dijous i ses noies no fallen. La Silvia, la Neus, l’Olga i la Xao Min, també s’ha apuntat a darrera hora en Josep Mª, en fi força xerrera i el sopar, magre ell, ha estat una truita de patates amb pa amb tomàquet, be lo de pa és un dir, més aviat una mena de goma en forma de baguette, sembla mentida que tenint un forn de convecció no cuidin el tema, en fi hi ha gent a l’hostaleria que deu ni dó. Vi de la casa amb sifó, el carjillet de costum i demà serà un altre dia.