dimecres, 16 de novembre de 2011

Dimarts, massa pluja, i de nou a ciutat.

El dia ha estat decididament plujòs, ja sé que aquesta aigua és força bona pels sembrats, però no us estranyarà que els que treballem al carrer a estones ho trobem un xic molest.  Cap al tard però, ha amainat i quan he plegat de treballar ja no m’he mullat més, tot un detall (per part de Sant Pere, suposo) i la posta de sol m’ha fet recordar en Carlos Castañeda (“Las enseñanzas de Don Juan”), que deia “... el crepúsculo es la raja entre dos mundos...” entre el mon real i el de la màgia, la foto que us poso (es del mòbil) il·lustra molt bé el tema.  He baixat al barri per coses específiques i m’he assabentat de la mort del pare d’en Pep, del Ginger , un home gran, però encara dinàmic com pocs, no l’he pogut veure, i com acostumo a fer no he trucat, per no donar la tabarra, ja el veuré, però vagi el meu sincer condol en aquestes línees.  He estat xerrant amb l’Angel, una bona estona de temes d’editorials, un mon que pot ser fascinant, però que cau a cops en la barroeria.
He sopat tard, a casa, la Teresa m’havia deixat unes verdures (bròquil, pèsol i patata) gratinades, i uns panadons de tonyina (congelats i comprats, res a veure amb els meus) que m’he fregit al moment.  Un plàtan de postres amb una copa de vi dolç (amb el sopar he begut aigua, que de vi ja en duia un tip) i res més per avui, que a ciutat em llevo encara més d’hora per anar al treball.