Dimecres, al poble,per fi tranquil.

Poso el blog al dia, us ho devia, avui dia de treball, he anat a dormir al poble, per fi sol i tranquil, he passat pel cafè desprès de posar el blog d’ahir, érem, no quatre gats: tres! , la conversa (no sé perquè passa sempre que hi soc jo) ha derivat cap a la cuina, amb en Juanito i en Juan Manuel recordant olles d’escudella passades, que hem menjat al poble.  Quan ja me’n anava ha començat a ploure fort, i be, hem anat tirant de quintos, patates i olives fins que ha minvat i he anat a casa a fer el sopar.

M’he preparat una senzilla escudella, adequada al dia d’avui, plujós i gris, he sofregit en oli un porro grosset i quasi fet l’he regat be amb vi negre (un Ull de Llebre del país, que estic bevent), he afegit cansalada curada amb pebre, comprada ahir a Oix, tallada a tiretes petites, unes voltes i l’aigua suficient, en bullir una patata tallada a bocins (m’agrada que càpiguen a la cullera), l’arròs i els fideus, per l’olor he pensat que es notaria una mica d’acidesa del vi i he afegit una ceba petita trinxada molt fina, en prop de vint minuts a taula, amb el seu formatge ratllat, me’n he menjat un parell de plats, que estava força bona, i a llegir una mica abans d’anar a dormir.