dimarts, 13 de desembre de 2011

Bona posta de sol i el sopar deu n’hi do.

El vent i la nuvolada han propiciat una posta de sol espectacular, d’aquelles que no sé perquè associo al fred, més que a la calor. Si no m’hagués enxampat a l’estació de Renfe, agafant el tren per baixar a BCN, m’hi hauria pres un oloroso sec, fred de nevera. 
Per sopar he preparat una crema de carabassa, com sempre ofegant ceba en oli i afegint la carabassa i la patata a trossos, després aigua i miso, avui però m’ha donat per especiar-la en serio: canyella, clau d’olor, nou moscada, citronella fresca, pebre vermell, han donat un sentit realment nou a la sopa i molt agradable, a taula m’hi he posat pebre negre, que era l’única que hi mancava.  De segon una mica de fetge de cabrit, que ha preparat la Teresa, fregit amb all i julivert pel damunt (i a sucar-hi pa), un plàtan de postres, que amb aquests freds hi ha perill de que tornin les rampes, el vi de la sogre encara, per acompanyar-ho tot plegat.